La tornada a l'escola

A l'escola de la Marta tenen una bata que només usen per pintar, i vaig pensar que havia de ser una bata ben alegre, que li despertés la creativitat, així que vaig pensar de fer-la de colors. Però no qualsevol color, vam anar a la tenda de teles amb la Marta i ella mateixa va escollir els 4 colors que més li van agradar.
De camí cap a la tenda la Marta m'anava dient que escolliria el lila, perque és el seu color preferit, i jo li vaig dir que no n'hi havia de lila, que jo no n'havia vist mai, i quina sorpresa quan no només hi havia lila sinó que rosa també!!! Lògicament aquest dos colors no podien faltar!!!
I el toc especial de la butxaqueta li dona el toc especial

Per cert que vam comprar massa tela, si algú vol que li'n faci una de semblant només m'ho heu de dir!

La Marta ha fet 3 anys!!!

I com no podia ser d'altra manera la mare li ha fet el pastís que ella volia, el de la Hello Kitty!!!!
Que contenta que va estar la Marta!!!

I de pas hem fet galetes per primer cop, que no han quedat gens malament, mentre la Marta i jo anàvem cantant "m'agraden les galetes, i a mi els passtissos, no et preocupis, que això està molt bé..." de Oh! Cake and the Cookie!

Llàstima que no vam ser a temps de presentar-les en bossetes individuals.

La bata nova

Doncs resulta que a mig curs la bata li ha quedat petita, i per uns mesos comprar-n'hi una de nova doncs no sortia molt a compte, així que he comprat un trosset de tela, i au, la Marta ja té bata nova!
Com que la butxaca anava brodada, li vaig descosir a la bata petita i li he cosit a la nova.
I el millor és que va dient a tothom tota orgullosa que li ha fet la mami!!!

Una faldilla molt sexy!

Avui, gràcies a l'Esther he après a fer una cosa nova, cosir amb fil elàstic, i he fet un parell de faldilles molt fàcils de fer i molt boniques.

Simplement es tracta de cosir amb el fil elàstic a la canilla, fer unes quantes costures i ja està!

Aquesta té la part elàstica a la cadera.

Aprofintant retallets...

Una de les manualitats que més m'agraden és fer cosetes amb retalls de tela o roba reciclada, que ara que m'he aprimat força, em queda gran i ja no em puc posar.

Una opció és llençar-ho, és clar! Però sap greu llençar uns texans posats 2 cops, així que d'uns texans blancs li he fet un vestit a la Marta.
Les dues butxaques del cul del pantaló les he posat als costats del vestit, i ha quedat molt pràctic.



I ja veieu que a la Marta cada dia li agrada més fer de model!

El pastís de la Gal·la

La Gal·la va fer 3 anys, i no podia deixar passar l'ocasió. És que la Gal·la és molt bon amiga de la Marta, i s'ho mereix tot!!!

La veritat és que no en van quedar ni les engrunes, senyal de que va quedar la mar de bo.

Aquesta vegada el farcit i el recobriment era amb un ganache de xocolata negra, muntat un cop fred, i això li va donar un acabat professional.

I un altre pastís de panyals

Al final m'estic fent tota una experta, aquest és pel Cesc, i m'encanta com m'ha quedat, al pare i a la germana gran, em sembla que el que més els va agradar van ser els bombons, he he he

La disfressa de Dora exploradora per Carnestoltes

A la Marta li agrada molt la Dora Exploradora,

i què no ha de fer una mare per la seva filla, oi?
Doncs man a l'obra vaig fer-li una perruca amb espuma, la vaig pintar de marró,
vaig comprar una semarreta, uns pantalons, uns mitjons, unes bambes, una polsera
i el seu amic, el botes, i vaig cosir-li la motchilla i el mapa.
Ja veieu que no li falta cap detall!!!

A la Marta la va encantar la seva disfressa, i tots els nens i nenes del barri la van reconèixer i la venien a dir coses, va ser la protagonista!

La Marta necessita un devantal!

A la Marta li encanta cuinar, desde preparar-se la lleteta avans d'anar a dormir, passant per rebossar les croquetes, ... ella agafa la seva cadira, s'hi puja, s'arremanga, i au, a "cuinar, cuinar" que diu ella! però la mama tenia un devantal i ella no, així que amb un retallet de cortina ho hem resolt.
Però no podia ser un retallet qualsevol, habia de ser de princesa, he he he, així que l'hem fet rosa.

Grues d'origami per la pau

Què us sembla si commemorem el dia de la Pau amb origami?

Fa més de 50 anys que va caure la bomba atòmica a Hiroshima, al final de la 2ona guerra mundial. Segur que has sentir parlar d’ aquesta tragèdia i de les seves terribles conseqüències per la salut dels pocs que van sobreviure, oi?

La Sadako Sasaki va ser una de les nenes que no va morir el dia de l’ explosió, però sí que va emmalaltir greument. Va patir una leucèmia, poc desprès amb 11 anys per la radiació atòmica.

Quan va saber que estava malalta, una amiga seva per intentar donar-li una mica de moral davant la situació. Li va explicar la tradició de les 1000 grues de paper . Al Japó hi ha molta tradició de fer figuretes amb paper, això es diu Origami. Aquesta tècnica es coneix a tot el món.

La tradició japonesa diu que – tal i com va explicar Sadako a la seva amiga – “aconseguirà un desig aquell que faci 1000 grues de paper, com a recompensa pel seu esforç i per la concentració que fa falta per fer-ho. Aquest treball es diu el “Senbazuru”.

Llavors la seva amiga va fer una grua amb origami i li va donar a Sadako.

“Aquí està la primera grues”. I li va desitjar que es complís el seu desig: deixar d’ estar malalta.

Sadako va començar a fer grues amb la tècnica del origami, una darrera l’ altra, intentant aconseguir el seu desig de curació màgica. Però per desgràcia no ho va poder aconseguir. Va morir al 1955, amb 644 gruas

Molt emocionats, els seus amics i companys d’escola van proposar acabar de fer les grues fins arribar a 1000, com homenatge a la seva dedicació i tornar a fer 1000 més cada any per recordar-la.

Així també ho van explicar a tots els nens de Japó i del món, amb aquesta historia expliquem que molts nens i nenes van patir l’horror de la bomba atòmica.

Perquè l’ historia estigués present tots els dies, es van proposar fer un monument, una estàtua de Sadako amb una grua que avui està al parc de la Pau a Hiroshima. Sota d’ aquest monument van escriure: “ Aquest és el nostre crit, és la nostra plegaria: PAU AL MÓN”.

La historia de la Sadako va donar la volta al món i grues i origami es van convertir en SÍMBOLS DE LA PAU, del NO a la GUERRA.

Podeu veure al youtube tutolrials de com fer-les (origami crane howto).

La idea que proposo és que cadascú faci una grua.
Fem 1000 grues per la Sadako!

Aquí teniu la meva:

Croissanets

Això de fer receptes amb la Marta és la mar de divertit!
L'altre dia vam fer croissanets, mireu el procés.

• Tallem la pasta de full
• fem la forma de croissant enrotllant-los sobre ells mateixos
• els posem al forn sobre un full de paper de forn perque no s'enganxin
• i al forn
• quan hagin crescut i es vegin torradets...
• a menjar!

Mmmmm, que bons van quedar!