Li vaig treure el patró d'un vestit texà que té i que li queda molt sexi ensenyant l'espatlla.
Com que és el segon vestit que li faig em va costar una mica la zona del coll, però per ser el primer difícil que feia n'estic molt contenta.
El primer que li vaig fer va ser aprofitat d'una semarreta meva que no usava, quan trobi la foto ja la posaré.
Esta per menjar-se-la!
ResponEliminaTota un model, que bufona!
El vestit tambe es molt maco eh... ;-P, el coll si que sembla dificil!!! t'ha sortit forc,a be, si aquest es el primer dificil que fas....els que venen seran una passada...
gràcies guapa!
ResponEliminaara he n'hi faré un de semblant però més fàcil, passant una cinteta en lloc de fer el coll aquest.
Núria, la Marta està guapíssima!! A veure si penges una foto d'aquesta esquena... Nena, quin vestit!!
ResponEliminaHola, m'agrada tot el que fas i estic molt identificada amb tu perquè la meva nena és la total inspiradora de les manualitats que he començat a fer des de fa molt poc. Però les costures se'm resisteixen, tinc una màquina de cosir que em van regalar però encara no he pogut fer res amb ella, no li enxampo el truc encara. M'agrada reciclar tot el que trobo, així li he fet un baul per a les seves joguines de una caixa de cartró, caixas de fusta amb decoupage, etc... (perdona el català que encara estic aprenent) Soc Aymé, de L'Ametlla del vallès. Una abraçada
ResponEliminaHola guapa, gràcies per aquest comentari tant maco!
ResponElimina