Uns dies després de fer el tió plovia i vam sortir a passejar. Sempre que plou, per sortir a passejar, porto la meva Martona a la bandolera d'anelles perque és molt mes pràctic dur el paraigües sense empènyer cap cotxet. I la Marta, amb tot el seu geni quan vaig voler deixar la nova nina de drap a casa, em va dir "no, no, no..." doncs au a coll nina i Marta i al carrer, però amb la mala sort que tot just sortir la pobra nina va caure i es va embrutar tota!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada